Escultura Salt
Catalan English French German Spanish    

Facebook Flickr Facebook You tube You tube

 

             

 

Mida del text:
Arxiu municipal de Salt (AMS)

Logo arxiu

Factoria Cultural Coma Cros - Naus Guixeres - Nau A
C/ Sant Antoni, 1
17190 Salt
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
972 24 91 91 (extensions 2400, 1209 i 1206)

Què és?

Definició:
L'Arxiu és un servei de l'Ajuntament des d'on es fan específicament funcions d'organització, de tutela, de gestió, de descripció, de conservació i difusió de documents i fons documentals. És a dir, l'Arxiu està especialitzat en la gestió, el tractament i la conservació dels documents que produeix i ha produït l'Ajuntament de Salt al llarg dels anys: salvaguarda el patrimoni documental de la vila i el posa a disposició de tots els ciutadans i ciutadanes i de la pròpia Administració.

A l'Arxiu també es conserven altres fons documentals procedents de particulars, entitats, associacions i empreses saltenques que per raons culturals, polítiques, socials, econòmiques, científiques, etc. són d'interès general.

Quin és l'objecte de l'Arxiu?

És el document d'arxiu entès com una informació registrada que ha estat generada o rebuda en l'inici, el tractament o la finalització de l'activitat d'una institució o persona i que constitueix el testimoni de l'existència d'aquesta activitat. Aquest document reflecteix i testimonia les funcions i activitats de l'organització que l'ha generat o rebut. A més, és únic i irrepetible en la seva originalitat i pot transcendir al valor jurídic i de dimensió històrica.

Quina és la metodologia arxivística?

L'arxivística es basa, entre d'altres, en els principis de procedència i el respecte a l'ordre original, és a dir, que els documents produïts per un organisme no s'han de barrejar amb els d'un altre i han de conservar l'organització establerta per aquest organisme.

Com que cada fons és diferent, requereix processos específics i cal tenir els coneixements tècnics, històrics i legislatius adequats. Igualment és imprescindible conèixer l'organització dels organismes, així com les funcions, les comptències, l'estructura administrativa i jeràrquica per situar els documents en el seu context històric i administratiu i poder iniciar el seu tractament analític.

Funcions

La finalitat d'un arxiu és l'organització i conservació dels fons per ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. I per aconseguir-ho cal que segueixi una sèrie de funcions que han anat evolucionant al llarg dels anys, des de les funcions úniques de conservació de la saviesa humana fins a les noves tendències integrals de gestió dels documents.

La intervenció de l'arxiu en les decisions que afecten la producció documental, el control de la documentació en l'etapa d'utilització administrativa, etc., implica un primer i important tractament tècnic de la documentació.

Actualment podem agrupar les funcions d'un arxiu en 7 grups:

1. Identificar, classificar i ordenar
La identificació és el procés d'investigació i sistematització de les categories administratives i arxivístiques en què se sustenta l'estructura d'un fons. La classificació consisteix en l'establiment de les categories i grups que reflecteixen l'estructura jeràrquica d'un fons. És el primer pas del procés d'organització del tractament arxivístic. (quadre de classificació). L'ordenació és establir seqüències alfabètiques, numèriques o cronològiques dintre de cada grup definit en el quadre de classificació.

2. Avaluació
És una funció bàsica d'un arxiu i està destinada a analitzar els documents segons els seus usos administratius, fiscals, legals, jurídics, tant presents com futurs, i els seus valors testimonials, informatius i d'investigació. L'avaluació està sotmesa al marc legal establert per la Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental, a les taules d'avaluació i al calendari establert de conservació o eliminació.

3. Descriure
La descripció arxivística, regulada per la Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC), és l'elaboració d'una representació acurada d'una unitat de descripció i, si escau, de les parts que la componen, mitjançant la recopilació, l’anàlisi, l’organització i l’enregistrament de qualsevol informació que serveixi per identificar, gestionar, localitzar i explicar els documents d’arxiu; també proporciona informació sobre el seu context de creació i el sistema a partir del qual han estat organitzats.

Hi ha diversos instruments de descripció com són: la guia, l'inventari i el catàleg.

4. Gestió del cicle de vida dels documents
L'arxiu ha de participar en el disseny de la producció (dissenyar documents i normalitzar formularis) i recepció de documents mitjançant mecanismes de captura (Registre General). És per això que, amb la documentació que es genera, es fa un seguiment des que es creen els documents fins que són dipositats definitivament a l'Arxiu a través del Registre d'Expedients.

També ha de participar en el disseny de la tramitació administrativa, és a dir, dissenyar els procediments, confegir manuals de procediments i controlar el sistema de gestió dels expedients; així com elaborar transferències documentals i executar l'eliminació (registre d'eliminacions) d'aquells documents que han arribat a la fi del seu cicle de vida i no tenen valor jurídic, cultural o històric.

5. Ingressos extraordinaris de documentació
Si bé la forma habitual d'ingrés de documents a l'arxiu és la transferència administrativa (de les àrees administratives de l'Ajuntament a l'Arxiu), també es dóna el cas d'ingressos no esperats; són els extraordinaris i normalment són fons de caire privat provinents de donacions, llegats, dipòsits, etc. És aquesta una forma de recuperar el patrimoni documental generat per entitats i associacions, empreses, particulars... que fa possible un millor coneixement del passat i present del poble.

L'Arxiu Municipal és el servei especialitzat a tenir cura de tota la documentació escrita, gràfica i sonora que reculli qualsevol coneixement històric de Salt; per tant té les seves portes obertes per rebre i conservar en les millors condicions possibles tots aquells documents, fotografies o qualsevol informació interessant per a la nostra història.

6. Conservar
Conservar és establir les mesures adients per garantir la conservació òptima dels documents en les diferents fases del cicle de vida i en qualsevol dels seus suports (paper, pergamí, electrònic, etc.). Hi ha tres mesures per conservar, que són: prevenir, restaurar i reproduir.

7. Servir
És a dir, difondre, comunicar i fer accessible la documentació als diferents tipus d'usuaris i usuàries: la institució productora (en el nostre cas, l'Ajuntament) amb finalitats jurídiques o administratives; la ciutadania (amb finalitats informatives); els investigadors i investigadores (amb finalitats de recerca) i les persones en general (amb finalitats ben diverses).

La transparència en la gestió administrativa fa que l'Ajuntament potenciï l'Arxiu i l'utilitzi com a font d'informació susceptible de ser sol·licitada per qualsevol persona, garantint d'aquesta manera l'acompliment de l'article 105 b de la Constitució, sobre el dret a la informació, llevat dels supòsits legalment establerts.

Els mitjans per a la difusió poden ser també ben diversos; n'esmentem alguns: Intranet d'ús intern; publicació dels instruments de descripció (guies, inventaris, etc.); serveis educatius (visites d'escoles i estudiants); publicacions (llibres, articles, cartells, etc.); cursos; exposicions, etc.

Història

(Text de Joan Boadas i Raset i de M. Assumpció Colomer i Arcas publicat a la Guia dels arxius històrics de Catalunya volum número 5. Direcció General del Patrimoni Cultural - Servei d'Arxius. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona 1992).

La plena consolidació de l'Arxiu Municipal data de l'any 1985, moment en què el primer Ajuntament democràtic de Salt, després de la segregació de Girona, va decidir dignificar el seu patrimoni documental.

Està integrat per diferents fons i col·leccions que s'han anat configurant al llarg del temps. El fons municipal és el més extens i abraça cronològicament el període comprès entre mitjan segle XIX i el moment actual. Altres fons procedents de donacions i de dipòsits han enriquit quantitativament i qualitativament aquest Arxiu, especialment el dipòsit de l'arxiu del baró d'Algerri i marquès de Camps, que si bé en gran part ja fou dipositat a l'Ajuntament l'any 1986, aquest estiu s'ha vist notòriament incrementat amb el dipòsit de 436 pergamins que aquesta família aplegà al llarg del temps.

Malgrat que el nom de Salt apareix citat en documents del segle IX, el llarg període que transcorre fins a la industrialització de mitjan segle XIX és força desconegut.

L'existència del municipi a la baixa edat mitjana és testimoniada per documents procedents d'altres fons, entre els quals, actualment, a l'Arxiu Municipal hi ha un privilegi de la reina Maria, data el 15 de gener de l'any 1449 (arxiu del baró d'Algerri i marquès de Camps), que concedeix a la Universitat de Salt la facultat d'elegir batlle i la privativa de tenir hostal i carnisseria.

Va ser arran del procés d'industrialització iniciat amb la instal·lació al costat de la sèquia Monar d'una fàbrica del ram del tèxtil l'any 1846 - Ramió i cia. -, i posteriorment d'altres, que Salt adquirí una certa entitat com a població. A partir d'aquest moment tenim documentació municipal força regularment.

Segons l’historiador Josep Clara, és a partir de la segona meitat del segle XIX que es produeix un seguit de transformacions considerables en l’àmbit demogràfic, urbanístic, social, comercial, polític… En un primer moment, el fenomen de la industrialització hi tingué un pes important, però a partir del 1960 el creixement demogràfic de la veïna ciutat de Girona va comportar una allau de gent i de construccions molt més important.

La referència més antiga que coneixem de l’Arxiu Municipal, la trobem en el Llibre d’Actes del Ple de 1865, concretament el dia 27 de març, arran de la visita del secretari del Govern Civil de la província "(…) para enterarse del modo y forma con que se lleva la administración de los fondos y demás concerniente del Municipio (…) y hallándose reunidos en el local para celebrar las sesiones, que es el que tiene de despacho en el edificio fábrica de algodón situdao en dicho pueblo de Salt, ha observado que el archivo del ayuntamiento se custodia en un cajón de una mesa escritorio en el cual se hallan solamente los siguientes documentos:

  • 1º Un libro de actas de 1863 del todo informal en el cual no se halla extendida ni firmada ninguna.

  • 2º De un legajo de actas sueltas correspondientes a los años 1863, 1864 y 1865.

  • 3º Del sello que usa el ayuntamiento.

  • 4º De varios tomos del Boletín Oficial de la Provincia.

  • 5º De varios borradores de partidas y otros documentos que se han presentado a las oficinas."


A partir d’aquí, cal suposar que l’Arxiu va seguir l’edifici consistorial en els seus desplaçaments. El 1896 l’Ajuntament va adquirir la casa anomenada Can Palmada, situada al carrer Llarg d’aquesta població, i la va rehabilitar per instal·lar-hi les seves oficines. Sembla ser que durant la Guerra Civil de 1936-1939 el Consell Municipal es va instal·lar a Can Tarrés. Després del període bèl·lic, va tornar a Can Palmada, fins l’any 1943, quan s’habilità com a Casa de la Vila un edifici destinat a sala-cafè de la federació local de la CNT, que havia estat projectat per l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús el 1937.

Un fet molt trascendent en l’evolució històrica de la vila de Salt fou la seva annexió al municipi de Girona, efectuada l’any 1974, malgrat l’oposició del poble. Això comportà, evidentment, el trasllat a Girona d’una bona part dels seus fons documentals.

Però Salt va reivindicar nombroses vegades la seva independència, que aconseguiria vuit anys més tard, el 3 de març de 1983. Ramon Alberch, arxiver de la ciutat de Girona, ja parlava aleshores de la necessitat de potenciar i dignificar el patrimoni documental saltenc, i demanava la consolidació de l’Arxiu Municipal de Salt.

Tota la documentació que havia estat transferida a Girona va tornar cap a l’Ajuntament de Salt, on fou instal·lada en una petita habitació de la Casa de la Vila.

No va ser fins a l’any 1985 que el govern municipal va prendre l’acord de dignificar el seu patrimoni documental. Es tractava essencialment d’organitzar i de classificar els fons que posseïa, per tal de garantir-ne la conservació, l’accés i el suport a l’activitat administrativa. Aquests treballs foren encomenats a l’arxiver Joan Boadas, el qual començà amb la classificació i l'inventari dels fons municipals i portà a terme una activa política d’adquisició de fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics, que enriuiren notablement el patrimoni documental saltenc. Entre aquests, cal destacar una col·lecció d’auques i de gravats del segle XIX pertanyent a la Sra. Muntal, de Figueres; les revistes i els diaris dels Srs. Manuel Mesquita i Josep M. Oliveras i Puig; l’esborrany de l’Estatut del 1932, de la Sra. M. Isabel Casal; una col·lecció de cartells de l’època de la transició política, del Sr. Xavier Corominas i Mainegre; l’arxiu del baró d’Algerri i marquès de Camps; una col·lecció de la Gaceta de Madrid (1855-1930) de l’Ajuntament de Girona…

Finalment, amb la compra i l’habilitació de l’edifici del col·legi La Salle per a l’ampliació de les dependències municipals (projectes dels arquitectes municipals P. De Prada, 1984, i Ramon Artal, 1987-1989), es va destinar i equipar amb armaris compactes una zona a la segona planta de l’edifici perquè fos utilitzada com a Arxiu. Aquest fou traslladat al nou local l’any 1986.

Paral·lelament a les tasques més amunt descrites, s’inicià un procés d’actuació sobre la formació, el control i les transferències dels expedients administratius que s’anaven generant, materialitzat en la confecció d’un Registre General de l’Ajuntament, i de diverses circulars explicatives dels processos a seguir des del moment en què s’inicien els expedients fins que són depositats definitivament a l’arxiu. Això permet, entre altres avantatges, tenir al dia l’inventari general de l’Arxiu i recuperar els expedients de manera automatitzada, i també obtenir elaboracions més generals sobre el nombre i el tipus d’expedients tramitats anualment.

Pel que fa a la classificació, es va partir del treball realitzat per R. Alberch, F. Barriach i V. Panyella sobre normes de classificació per a arxius municipals, tot i que s’hi han introduït algunes modificacions destinades a satisfer les necessitats de l’Ajuntament de Salt, especialment pel que fa a la inclusió de sèries d’aparició recent.