Escultura Salt
Catalan English French German Spanish    

Facebook Flickr Facebook You tube You tube

 

             

 

Catàleg de tràmits

Plaça del Veïnat

La plaça del Veïnat sempre ha estat una plaça plena de vida i d'activitats des que el 1887 es va col·locar una placa amb el nom de plaça de Sant Pere.
Les primeres cases daten de finals del segle XIX amb la tipologia característica de les cases del barri, de planta baixa i pis amb distribució i façana simètriques que tenien les habitacions a la part davantera i un pati posterior.
L'any 1931 es canvià el nom a la plaça i passà a dir-se plaça de la República i albergà el Centre Republicà, on hi havia un cafè, un teatre i una petita escola. Amb l'entrada dels falangistes, la plaça tornà a recuperar el nom antic i el Centre Republicà es convertí en la seu local de la Falange Española Tradicionalista i de las JONS.
El 1975 adoptà el nom actual de plaça del Veïnat i el 1997 s'instal·là l'escultura de l'artista olotina Anna Manel·la, Adéu, una obra feta en bronze de 110 cm d'alçada i que representa una nena dreta.

Plaça de Mn. Cinto Verdaguer

Plaça i font de Mussen Cinto VerdaguerPopularment es coneix com la plaça dels Peixos a causa de la font amb un petit estany on durant un temps hi va haver peixos de colors. Aquesta font té un monòlit de pedra amb un bust del prestigiós científic saltenc Joaquim Ravetllat, descobridor de la vacuna contra la tuberculosi del bestiar i precursor de la penicilina.
És una plaça tranquil·la situada entre el carrer Major, el carrer de la Processó i el passeig de Verdaguer, i un lloc on poder descansar a redós dels arbres.

Barri de les cases barates

Fotografia aèria del barri de les cases baratesDesprés de la Guerra Civil es va fer evident la necessitat de proveir la població d'uns habitatges dignes, per això, l'Obra Sindical del Hogar va iniciar el 1954 la construcció de les cases barates al Pla de Salt.
Eren noranta-un habitatges que constituïen un trencament amb l'estructura urbana de Salt ja que es van situar just a l'altre costat de la via del Tren d'Olot, en una zona de conreu de secà verge entre el cementiri i l'hospital psiquiàtric, a certa distància del centre de la vila.
Les cases, dissenyades per l'arquitecte Ignasi Bosch i Reitg, són de planta baixa amb pati i un pis i es diferencien unes de les altres segons el nombre d'habitacions que tenen a la planta superior. Estan organitzades entorn a un element central, la plaça de Sant Cugat, que ha donat nom al barri.
L'any 2006 es van celebrar els cinquanta anys de la inauguració del barri amb una gran festa i la publicació d'un llibre.

Plaça de la Vila

Plaça de la vila a la tardorÉs coneguda també com la plaça de les Llúdrigues per les escultures de les llúdrigues de l'artista Lluís Mateu instal·lades en aquest indret.
La seva planta és una mostra de la irregularitat en el creixement del Barri Vell i de la manca d'estructuració urbanística. Davant de l'església de Sant Cugat es trobava el cementiri parroquial, la qual cosa va permetre la consolidació d'un gran espai públic que es va respectar i ampliar quan va ser traslladat el cementiri. Això ha fet que la plaça tingui en l'actualitat dos espais de formes diferenciades: la confluència entre els carrers Dr. Fleming i Lluís Moreno, davant de l'església, i la confluència entre els carrers Llarg i Processó, on hi ha les llúdrigues, i s'ha convertit en un espai de tranquil·litat i reunió dels veïns.

El Veïnat

Aquest barri va néixer espontàniament a finals del segle XIX a redós de la important indústria tèxtil.
El barri del Veïnat o de Sant Antoni encara conserva una certa atmosfera de la seva estructura de carrers estrets perpendiculars i cases de dues plantes a prop de la indústria per excel·lència del Veïnat, la Coma Cros.
Les cases del barri segueixen el model tradicional agrícola, però adaptat als nous usos de les famílies obreres, és a dir, una planta baixa amb una entrada per a posar-hi un comerç o un taller artesanal, la cuina i un pati situat a la part posterior on poder tenir una mica d'hort. Al pis superior hi havia les habitacions.
De sempre hi va existir una rivalitat entre el Barri Vell (el Salt de tota la vida) i el Veïnat, on s'instal·là gent procedent d'altres pobles que anaven a treballar a les fàbriques. Aquesta rivalitat va arribar al seu punt àlgid amb la construcció de l'estació del Tren d'Olot al barri mentre que a Salt li va tocar només un baixador.