Escultura Salt
Catalan English French German Spanish    

Facebook Flickr Facebook You tube You tube

 

             

 

Catàleg de tràmits

De fàbrica tèxtil a factoria cultural

De fàbrica tèxtil a factoria culturalQuan l’any 1998 l’edifici de l’antiga fàbrica tèxtil Coma Cros va passar a mans municipals, l’Ajuntament de Salt va ser conscient que es feia càrrec d’un edifici que tenia un gran valor històric, un important valor arquitectònic, per la seva singular tipologia d’espais típicament industrials i, molt especialment, un edifici emblemàtic per a la població ja que gairebé no hi ha cap família de Salt que no tingui algun membre que hagi treballat a la Coma Cros.

Així doncs, el valor patrimonial de l’edifici, el bon estat de conservació i la seva tipologia d’espais oferia l’oportunitat de dotar el municipi de Salt d’una sèrie de serveis socioculturals bàsics per a la població i alhora incorporar-ne d’altres que permetessin cobrir algunes necessitats i mancances en l'àmbit supralocal o supramunicipal.

L’any 1999 l’Ajuntament de Salt va iniciar un procés d’estudi d’aquestes necessitats i de projecció de l’equipament, que es va concloure l’any 2000. El resultat ha permès definir i desenvolupar el projecte de la Factoria Cultural Coma Cros.

La fàbrica tèxtil Coma Cros

La societat formada per Llach, Portabella i Cia. va iniciar, l’any 1850, les primeres construccions de la fàbrica Coma Cros, empresa que va prosperar ràpidament.

El procés de forta expansió que van viure les empreses tèxtils saltenques en aquells anys es va veure aviat interromput quan, entre els anys 1861 i 1865, la Guerra de Secessió americana va afectar greument la producció de cotó i va provocar una greu crisi en les indústries saltenques, l’anomenada fam del cotó.

Quan va acabar la crisi, entre 1865 i 1866, aquestes empreses van canviar de mans (ho van fer diverses vegades) i va entrar capital barceloní. Destaca, l’any 1866, la raó social Coma, Ciuró i Clavell a través de la qual va entrar a Salt la dinastia de Joan Coma i Xipell que, primer en companyia d’altres socis i a partir de 1910 com a propietaris únics van obtenir el control de totes les indústries tèxtils de la població.

Entre els anys 1909 i 1912 Joan de Coma i Cros va adquirir la propietat de totes les indústries tèxtils de Salt (el 1911 compra la Coma Cros). Així va començar un procés de reorganització de l’estructura industrial de Salt ampliant l’edifici de l’actual Coma Cros on l’any 1920 es va concentrar tota la producció tèxtil de Salt i fins l’any 1969 es van fer diverses obres d’ampliació del complex. Aquest mateix any la fàbrica es va vendre a indústries Burés i el 1990 al Grup Kio.

L’any 1995 la va adquirir l’Institut Català del Sòl que, mitjançant un conveni signat amb l’Ajuntament de Salt va cedir l’edifici, l’any 1998, per a equipaments públics.

Salt abans de la industralització

Les primeres proves documentals de l’existència del poble de Salt són del s. IX-XI, tot i que, possiblement, ja existia en època romana.

Des dels seus orígens fins a la industrialització, a mitjan s. XIX, Salt es va caracteritzar per ser un poble d’entre 250 i 300 habitants, desenvolupat entorn de l’església parroquial de St. Cugat i una sèrie de masos dispersos per tota la plana.

La seva economia estava marcada per la presència de l’aigua, la proximitat del riu Ter i de la sèquia Monar possibilitaven una important agricultura d’horta i una incipient estructura preindustrial. De fet, s’han documentat diversos molins i fargues en aquesta zona que aprofitaven l’aigua com a font d’energia per moure la maquinària. 

A la segona meitat del s. XIII, Salt ja era un poble consolidat que abastia de cereals, productes hortícoles i, fins i tot, productes manufacturats (farina mòlta dels molins fariners, veles i tendals dels molins drapers i tot tipus de productes metàl·lics sorgits de la farga) als nuclis de població de l’entorn.

La industrialització

El desenvolupament industrial en aquesta zona també va ser possible per la presència de l’aigua i, molt especialment, de la sèquia Monar, que va subministrar l’energia hidràulica capaç de moure la maquinària.

Així a partir de 1850 es van instal·lar a Salt tres importants indústries tèxtils. La primera fàbrica es va instal·lar l’any 1846 quan un empresari banyolí, Pere Ramió, va adquirir un edifici industrial i un salt d’aigua prop de la parròquia de Salt, on avui dia hi ha l’empresa Manufactures Antoni Gassol.

Entre 1850 i 1861 dues empreses més es van instal·lar a la zona que s’anomenarà del Veïnat o barri de St. Antoni, a un quilòmetre del nucli del poble: la fàbrica Mulleras (que va ser la primera que va tancar), i l’actual Coma Cros.

La industrialització ha sigut un dels fenòmens històrics més importants del poble de Salt, ja que va comportar un canvi radical i sobtat de l’estructura socioeconòmica, tradicionalment basada en l’agricultura, un corrent inmigratori massiu, ja que molta gent va venir de fora a treballar a les fàbriques i una renovació total del paisatge, ja que va néixer un nou nucli de població a l’entorn de la fàbrica Coma Cros, anomenat Veïnat o barri de Sant Antoni.

Subcategories