Catàleg de tràmits

Història

Categoria: Arxiu(Àrea)
Publicat el Dimecres, 18 Setembre 2013 11:45
Escrit per Super User
Vist: 835
Mida del text:

(Text de Joan Boadas i Raset i de M. Assumpció Colomer i Arcas publicat a la Guia dels arxius històrics de Catalunya volum número 5. Direcció General del Patrimoni Cultural - Servei d'Arxius. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona 1992).

La plena consolidació de l'Arxiu Municipal data de l'any 1985, moment en què el primer Ajuntament democràtic de Salt, després de la segregació de Girona, va decidir dignificar el seu patrimoni documental.

Està integrat per diferents fons i col·leccions que s'han anat configurant al llarg del temps. El fons municipal és el més extens i abraça cronològicament el període comprès entre mitjan segle XIX i el moment actual. Altres fons procedents de donacions i de dipòsits han enriquit quantitativament i qualitativament aquest Arxiu, especialment el dipòsit de l'arxiu del baró d'Algerri i marquès de Camps, que si bé en gran part ja fou dipositat a l'Ajuntament l'any 1986, aquest estiu s'ha vist notòriament incrementat amb el dipòsit de 436 pergamins que aquesta família aplegà al llarg del temps.

Malgrat que el nom de Salt apareix citat en documents del segle IX, el llarg període que transcorre fins a la industrialització de mitjan segle XIX és força desconegut.

L'existència del municipi a la baixa edat mitjana és testimoniada per documents procedents d'altres fons, entre els quals, actualment, a l'Arxiu Municipal hi ha un privilegi de la reina Maria, data el 15 de gener de l'any 1449 (arxiu del baró d'Algerri i marquès de Camps), que concedeix a la Universitat de Salt la facultat d'elegir batlle i la privativa de tenir hostal i carnisseria.

Va ser arran del procés d'industrialització iniciat amb la instal·lació al costat de la sèquia Monar d'una fàbrica del ram del tèxtil l'any 1846 - Ramió i cia. -, i posteriorment d'altres, que Salt adquirí una certa entitat com a població. A partir d'aquest moment tenim documentació municipal força regularment.

Segons l’historiador Josep Clara, és a partir de la segona meitat del segle XIX que es produeix un seguit de transformacions considerables en l’àmbit demogràfic, urbanístic, social, comercial, polític… En un primer moment, el fenomen de la industrialització hi tingué un pes important, però a partir del 1960 el creixement demogràfic de la veïna ciutat de Girona va comportar una allau de gent i de construccions molt més important.

La referència més antiga que coneixem de l’Arxiu Municipal, la trobem en el Llibre d’Actes del Ple de 1865, concretament el dia 27 de març, arran de la visita del secretari del Govern Civil de la província "(…) para enterarse del modo y forma con que se lleva la administración de los fondos y demás concerniente del Municipio (…) y hallándose reunidos en el local para celebrar las sesiones, que es el que tiene de despacho en el edificio fábrica de algodón situdao en dicho pueblo de Salt, ha observado que el archivo del ayuntamiento se custodia en un cajón de una mesa escritorio en el cual se hallan solamente los siguientes documentos:


A partir d’aquí, cal suposar que l’Arxiu va seguir l’edifici consistorial en els seus desplaçaments. El 1896 l’Ajuntament va adquirir la casa anomenada Can Palmada, situada al carrer Llarg d’aquesta població, i la va rehabilitar per instal·lar-hi les seves oficines. Sembla ser que durant la Guerra Civil de 1936-1939 el Consell Municipal es va instal·lar a Can Tarrés. Després del període bèl·lic, va tornar a Can Palmada, fins l’any 1943, quan s’habilità com a Casa de la Vila un edifici destinat a sala-cafè de la federació local de la CNT, que havia estat projectat per l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús el 1937.

Un fet molt trascendent en l’evolució històrica de la vila de Salt fou la seva annexió al municipi de Girona, efectuada l’any 1974, malgrat l’oposició del poble. Això comportà, evidentment, el trasllat a Girona d’una bona part dels seus fons documentals.

Però Salt va reivindicar nombroses vegades la seva independència, que aconseguiria vuit anys més tard, el 3 de març de 1983. Ramon Alberch, arxiver de la ciutat de Girona, ja parlava aleshores de la necessitat de potenciar i dignificar el patrimoni documental saltenc, i demanava la consolidació de l’Arxiu Municipal de Salt.

Tota la documentació que havia estat transferida a Girona va tornar cap a l’Ajuntament de Salt, on fou instal·lada en una petita habitació de la Casa de la Vila.

No va ser fins a l’any 1985 que el govern municipal va prendre l’acord de dignificar el seu patrimoni documental. Es tractava essencialment d’organitzar i de classificar els fons que posseïa, per tal de garantir-ne la conservació, l’accés i el suport a l’activitat administrativa. Aquests treballs foren encomenats a l’arxiver Joan Boadas, el qual començà amb la classificació i l'inventari dels fons municipals i portà a terme una activa política d’adquisició de fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics, que enriuiren notablement el patrimoni documental saltenc. Entre aquests, cal destacar una col·lecció d’auques i de gravats del segle XIX pertanyent a la Sra. Muntal, de Figueres; les revistes i els diaris dels Srs. Manuel Mesquita i Josep M. Oliveras i Puig; l’esborrany de l’Estatut del 1932, de la Sra. M. Isabel Casal; una col·lecció de cartells de l’època de la transició política, del Sr. Xavier Corominas i Mainegre; l’arxiu del baró d’Algerri i marquès de Camps; una col·lecció de la Gaceta de Madrid (1855-1930) de l’Ajuntament de Girona…

Finalment, amb la compra i l’habilitació de l’edifici del col·legi La Salle per a l’ampliació de les dependències municipals (projectes dels arquitectes municipals P. De Prada, 1984, i Ramon Artal, 1987-1989), es va destinar i equipar amb armaris compactes una zona a la segona planta de l’edifici perquè fos utilitzada com a Arxiu. Aquest fou traslladat al nou local l’any 1986.

Paral·lelament a les tasques més amunt descrites, s’inicià un procés d’actuació sobre la formació, el control i les transferències dels expedients administratius que s’anaven generant, materialitzat en la confecció d’un Registre General de l’Ajuntament, i de diverses circulars explicatives dels processos a seguir des del moment en què s’inicien els expedients fins que són depositats definitivament a l’arxiu. Això permet, entre altres avantatges, tenir al dia l’inventari general de l’Arxiu i recuperar els expedients de manera automatitzada, i també obtenir elaboracions més generals sobre el nombre i el tipus d’expedients tramitats anualment.

Pel que fa a la classificació, es va partir del treball realitzat per R. Alberch, F. Barriach i V. Panyella sobre normes de classificació per a arxius municipals, tot i que s’hi han introduït algunes modificacions destinades a satisfer les necessitats de l’Ajuntament de Salt, especialment pel que fa a la inclusió de sèries d’aparició recent.