Escultura Salt
Catalan English French German Spanish    

              

Facebook Flickr Facebook You tube You tube

 

             

 

Mida del text:
La vila
El terme municipal de Salt, amb una extensió de 6,6092 km2, és un dels més menuts de les comarques gironines; està situat a l'extrem centre-oest de la comarca del Gironès i ocupa una de les planes al·luvials més bones i generoses de la comarca gràcies a l'acció contínua i regular del riu Ter, segurament l'element més determinant i significatiu del seu medi natural.

El terme municipal de Salt està a 83,7 m sobre el nivell del mar, segons el testimoni encara viu que podem trobar a l'antiga estació del veïnat, avui convertit en l'Estació Jove, on el “carrilet”, amb el seu aire bonhomiós, enfilava camí cap a Olot.

Els seus límits geogràfics són: pel nord, amb el municipi de Sant Gregori; a l'est, amb Santa Eugènia de Ter, Girona i Palau Sacosta; al sud, Vilablareix, i finalment, per l'oest, Bescanó.

La xarxa hidrogràfica, la configura bàsicament el riu Ter, que travessa el municipi d'oest a est i serveix de límit dels termes municipals de Salt amb Sant Gregori i Girona, i estableix la frontera nord del municipi. A més del riu Ter, la xarxa d'aigües superficials presenta altres elements: d'una banda, els desguassos naturals dels darrers contraforts de les Guilleries, que són la Maçana, el Marroc i el Rera Mus, que fineixen directament i indirecta al riu Ter i, de l'altra, els regadius artificials que pengen de la sèquia Monar, que alhora connecta directament amb el riu Ter. Tots ells permeten regar la zona compresa entre el riu i la sèquia. Tret d'aquest petit espai agrícola, delimitat pel riu i la sèquia, Salt és una gran àrea urbanitzada com a resultat d'un procés que tingué el seu moment més punyent durant la dècada dels setanta i vuitanta del segle XX.
Toponomia
L'origen del nom de Salt presenta dues hipòtesis: la primera estableix que el nom de Salt prové de Sale alte, atès que aquesta expressió apareix esmentada l'any 1019; la segona relaciona el nom amb el mot Salto, que surt en un document de l'any 823, el més antic de les comarques gironines i un dels primers pergamins que contenen un contracte privat a Catalunya.

Tot sembla indicar que el nom de Salt deriva de Salto, atès que el salto es, sinònim de fundus, que en època romana designava un tipus de propietat de la terra de considerable extensió que gaudia d'independència respecte a l'autoritat municipal.
Comunicacions
  • Nacional 141 Girona – Salt – Manresa – Lleida. Inaugurada el 1880, va prendre el nom de carrer Major en el seu pas per la vila.
  • AP-7 Autopista Barcelona – La Jonquera. Sortida Girona Sud.