Escultura Salt
Catalan English French German Spanish    

Facebook Flickr Facebook You tube You tube
Mida del text:
Entrevista a Salvador Sunyer i Aimeric

Entrevista a Salvador Sunyer i Aymerich, realitzada per Anna Molas i Sagué i apareguda a TotSalt, el 5 de gener de 2013

Amb moltes coses a dir... Entrevista a Salvador Sunyer i Aymerich, un home que ho ha fet tot per el poble i amb el poble.

Salvador Sunyer i Aymerich va néixer a Salt l'any 1924. Sunyer ha tingut una vida molt interessant, plena de matisos i amb moltes anècdotes per explicar. Va exercir d'auxiliar de farmàcia a Girona, també ha estat professor de català. L'any 1977 va ser elegit senador per Girona, l'any 1980 diputat al Parlament de Catalunya i seguidament va ser el primer alcalde de Salt després de la seva independència de Girona. Fill predilecte de Salt l'any 1992, l'any 1994 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. Fa relativament poc temps se li posà el seu nom a un institut del poble.

Avui parlem amb en Salvador Sunyer, que encara que hagi concedit moltes entrevistes sempre hi ha quelcom d'ell que ens sorprèn i de ben segur que descobrim coses que no sabem. Avui fem un recorregut per els seus pensaments i la seva llarga vida, per així poder gaudir d'una visió més optimista del món que ens envolta. Sunyer es sincera i ens explica la història, com molt bé apunta en el seu llibre - “A la vora del camí”: d'una vila, Salt; d'una ciutat, Girona; d'un país a mig fer i sense brúixola, Catalunya.

Com va dir Maquiavel: “La fi justifica els mitjans”, aquesta frase actualment està en boca de tots a causa de la crisi, les retallades, etc. Hi està d'acord?
Jo crec que no, si els mitjans no estan bé tampoc ho estarà la fi. Si per aconseguir una cosa, n'has de matar a una altra... no crec pas que estigui bé això. Referent a l'exemple de les retallades: a mi no m'agraden, però he de dir en aquest cas aquestes mesures s'han de prendre desgraciadament per força... perquè no es pot pagar, tots estan molt endeutats. Sempre hem estirat més el braç que la màniga.

Creu que ens en sortirem d'aquesta crisi?
I tant que ens en sortirem! Les coses estan complicades, però a poc a poc i amb bona lletra tot és possible. El que sí que hauríem d'evitar és que els nostres joves hagin de marxar a l'estranger per poder treballar i viure, aquest és un dels problemes més grans que tenim.

Perquè al 1991 decideix abandonar la política?
Crec que s'hauria de tenir com a norma que els polítics només poguessin ser-ho dos cops, és a dir, dues legislatures, vuit anys, i s'ha acabat! Jo vaig ser alcalde: la primera vegada per aprendre'n i l'altra per treballar i s'ha acabat. Això ho haurien de fer tots els polítics, des del ministre fins a l'últim mico i després haurien de tornar a la feina que tenien. Crec que així s'eliminaria el fet de que sortissin negocis estranys de quan un ja fa més de vint anys que governa i després, també, el fet de tenir a moltíssima gent al teu voltant... que no et pots ni moure, gent que no saps qui són, per a mi això és un despilfarro de diners públics i després que això no va bé... la política no és una feina per a tota la vida. Dues vegades, només dues! Jo ho tenia clar des del primer dia, dues legislatures i cap a casa.

Està a favor de la Independència de Catalunya?
Sí, estem lligats de mala manera. Catalunya no pot pas sortir-ne d'aquest lligam, l'única manera és marxar. No ens donen ni un ral i ens insulten tot el dia d'una manera descarada i fastigosa... ja esta bé! El camí no serà fàcil, però ho aconseguirem i crec que més aviat del que ens pensem tindrem el referèndum. Jo, la veritat, és que ens veig independents!

Amb quina “professió” es quedaria: treballar a la farmàcia, ensenyar català, escriure o bé la política?
A mi m'agradava molt ensenyar, he tingut més d'un miler d'alumnes, fent classes de català he passat molt bones estones i escriure... m'apassiona. No puc triar, crec que les dues tenen molta relació entre si, tu escrius i ensenyes. Per escriure has de pensar. Per sort he tingut una vida molt plena.

El podríem definir com a un home autodidacte?
Sí, encara que ben bé autodidacte tampoc. Jo només vaig anar a l'escola pública fins als catorze anys i després em vaig buscar la vida.

Què és per a vostè la política?
La política és una etapa molt petita dins la meva vida, encara no sé com vaig dir que sí (hi ha rialles).

Han canviat les seves idees polítiques durant la seva trajectòria?
No, sempre he pensat el mateix, el que passa és que al llarg dels anys he anat descobrint coses i se't obren altres camps, però jo sóc aquell de quan era petit, estic satisfet, he fet el que he sabut i no estic dolgut de res. Jo no he estat mai de cap partit polític, he pactat amb tots, amb tots, de la dreta i l'esquerra! Quan vaig entrar a alcalde de Salt, aquí no teníem res,vam haver de començar de zero, absolutament res, no hi havia ni Ajuntament, res de res, tot era de Girona. A les eleccions vàrem guanyar per majoria absoluta, però vaig voler que tots els partits en formessin part, tots van tenir responsabilitats de govern, tots ho van acceptar i vam poder fer el Pla General, en el qual hi vam treballar tots, es va aprovar i vam poder fer moltes coses. Ja a la segona part de la meva alcaldia, també vaig guanyar per majoria absoluta, vaig fer el mateix que a la primera: vaig demanar que tots els partits polítics en formessin part, però no van acceptar. No me'n penedeixo pas d'haver fet un govern unitari, la primera legislatura, i haver-ho intentat a la segona.

I el seu principi bàsic, quin seria?
Caram, és una pregunta maca aquesta! Jo diria: fes el que hagis de fer encara que costi, i hi ha coses que costen de fer, però aquestes són les més gratificants.

La pluralitat ha portat diferents xocs en la convivència del poble de Salt, què creu que s'hauria de fer per millorar les relacions?
Mira, encara l'altre dia vàrem fer una cosa, vam fer un recital on hi havia gent de diferents cultures, tots vam treballar junts. Es recitaven poemes en català i en la llengua original, fos la que fos, i després hi havia la traducció. El que s'ha de fer és estimular alguna associació del Veïnat, a Salt es fan moltes coses, en canvi al Veïnat no. Abans el Veïnat era el centre neuràlgic, allà és feia tot, i ara això s'ha perdut i s'hauria de tornar a aconseguir. Des d'aquí animo a la gent del Veïnat a fer coses i a promoure activitats entre els veïns. M'agradaria que es tornessin a fer sopars als carrers, que es fessin associacions, el Veïnat és mereix més! Per a mi, això és molt important. Cal recuperar el Veïnat!

La imatge del poble de Salt ha quedat molt tocada a causa del que s'ha dit als mitjans de comunicació, què li diria a aquella gent que només coneix Salt a través de la pantalla?
No sempre es diuen coses dolentes de Salt, el poble té moltíssimes coses bones. Sempre es fa més cas a les coses dolentes, però la gent ja ens coneix, la gent no es creu tot el que es diu per els mitjans de comunicació, a Salt hi ha diversitat cultural i això també comporta moltes coses bones.

Creu vostè que Salt ha progressat adequadament en aquests últims anys?
Si, jo crec que sí. S'han fet moltes coses bones. Per exemple les Deveses, s'han començat a cuidar i a treure-li profit, és un lloc únic i molt bonic. És un privilegi per al poble de Salt.

Què és el que li agrada més del poble? I el que menys?
Salt ha canviat molt, menys la part vella, que mitjanament està intacta. Salt ha fet moltes coses: el teatre, el pavelló... El que m'agrada més de Salt és tot en general, però la meva debilitat són les Deveses, i el que menys... no hi ha res que no m'agradi! No tinc pas cap queixa!

Què li provoca el fet de que un institut d'aquí de Salt porti el seu nom?
Vaig quedar parat! No m'ho esperava pas, no en sabia pas res. És un honor per a mi, m'omple d'orgull, em va fer molta il·lusió.

També és Fill predilecte de Salt...
Sí.. és un honor. És un gest molt bonic, em recorda moltes coses, la gent m'estima, s'estima. Realment és un orgull. No em puc pas queixar, jo m'estimo el poble, i sé que molts dels seus habitants també. Hem de fer ciutadans, la gent s'ha de sentir d'aquí, qualsevol cosa que ha de créixer es fa de poc a poc. Del Veïnat o de Salt, tots som saltencs. 


Com va escriure Mariàngela Vilallonga en el pròleg del seu primer llibre “Sonets de Sotavent” - Salvador Sunyer abans ha aplicat a la vida real, allò que després ha escrit – és això cert?
Si ho diu la Mariàngela...serà cert! (hi ha rialles) Jo penso que sí.. que força és així, tinc les meves idees... com tothom. Miro de ser just i equilibrat, intento entendre els altres. No sempre tenim la raó, a vegades la tenen els altres i això s'ha d'acceptar. L'educació que em van donar els meus pares va ser excepcional, em van fer pujar dret. S'han de saber acceptar les coses dolentes, els patiments, les patacades, s'ha aprendre a patir, a la vida hi ha un moment en que tens una patacada... d'això no se'n lliura ningú. Per a mi el secret és escoltar als altres.

Miquel Berga, va dir en el pròleg del seu últim llibre “Les deixes de Reremús” - Aquesta és l'obra d'un poeta del poble que, com ha fet sempre, viu i escriu amb el poble i per al poble – creu vostè que aquesta és una bona i veraç definició?
Aquest Miquel... és massa amic meu! (hi ha rialles) Però crec que sí... sempre he viscut a Salt i sempre he pensat en Salt, què hi farem sóc saltenc!

Dels llibres que ha escrit, amb quin es quedaria? Per què?
A mi m'agraden molt els sonets, i el llibre “Sonets de Sotavent” és important, però per mi.. si m'he de quedar amb un, em sembla que em quedo amb les meves memòries “A la vora del camí”, perquè és la meva vida. En aquest llibre m'he auto-explicat, he recordat coses i he mirat enrere. He tingut una vida molt plena i fantàstica, gràcies a Déu les coses van força bé. La meva dona és una part fonamental en la meva vida, és la meva companya, no faig res sense consultar-li a ella, li he d'agrair moltes coses.

Salvador Sunyer, un home amb molta vida i saviesa del qual s'han d'aprendre moltes coses. Recordeu: cal donar més vida al Veïnat, hem de fer de Salt un gran poble, una gran família... Sunyer creu que el poble són famílies que haurien de viure una vida familiar. La família... ells sempre estan al nostre costat, s'ha de ser familiar, perquè de família només n'hi ha una.

Des del Tot Salt agraïm la seva col·laboració, personalment ha estat un honor entrevistar-lo, m'omple d'orgull. Li desitgem tot el millor i a veure si podem veure una Catalunya lliure! M'agradaria acabar amb el principi bàsic de Salvador Sunyer: Fes el que hagis de fer encara que costi. De moment somiar és gratis, no deixeu de lluitar pels vostres somnis, no deixeu d'estimar.

Des del Tot Salt Bones Festes a tots i Bon Any nou! Salut!